28 de novembre de 2012

Cecina, típica de la Toscana

Hola a tots,
Avui us porto un plat diferent i curiós que ha anat a parar al blog al revés de com ho fan els plats normalment: habitualment tinc els ingredients i busco una recepta però aquest cop ha estat al revés.
El meu pare em va regalar un paquet de farina de cigró i em va dir "investiga!", així que a partir d'un ingredient, he descobert un plat senzill i curiós molt conegut a la zona de la Toscana. Es tracta d'una mena de coca/quiche/no sabria ben bé com definir-la que es serveix d'entrant i té un gust molt autèntic i mediterrani.

La farina de cigró s'utilitza als països mediterranis, inclosos els àrabs. Substitueix les altres farines i té l'avantatge de no contenir gluten, així que és apte per a celíacs. Se'n fan pans,  pastissos,...té un gust molt saborós i diferent al que estem acostumats. Es troba en botigues de dietètica i en alguns supermercats que tenen club gurmet. La meva ha vingut directa de Tunísia ;-)


El plat que cuinarem avui és la Cecina (chechina com es pronunciaria en italià) que prové de la Toscana, on hi ha un poble i un riu que porten el mateix nom, encara que també n'hi ha versions genoveses i sardes. És un plat amb pocs ingredients que es sol servir d'entrant i s'ha de menjar calent. Combina molt bé amb una bona copa de vi negre i unes olives.

Ingredients (per un motlle de 26cm)

-300gr de farina de cigró
-6 cullerades d'oli d'oliva verge extra
-1,5l d'aigua freda
-sal
-pebre blanc
-romaní/alfàbrega/herbes provençals per aromatitzar

Som-hi!

Posem en un bol l'aigua i hi anem afegint la farina a poc a poc i sense parar de barrejar.


Llavors hi afegim l'oli les herbes que haguem triat i la sal i ho remenem. Veureu que la barreja que en resulta és bastant líquida.


Ho deixem reposar com a mínim mitja hora (quan més reposi més bona serà).
Un cop reposada li traiem l'escuma que s'hagi format a la superfície.


Untem el motllo amb oli perquè no s'enganxi i la bolquem amb cura. Hem de vigilar que ens quedi un gruix d'un centímetre aproximadament.
L'enfornem a 220ºC fins que quedi rossa i es desenganxin les vores.
Quan ja estigui cuita espolvoregeu una mica de pebre blanc per sobre i a taula.



Espero que us agradi i que la proveu de fer.

Bon profit!

2 comentaris:

  1. NO coneixia gens aquest plat, i de fet tampoc la cecina (al princpi em pensava que era l'embotit), però després la fotografia he pensat que s'assemblava a una truita, però no porta ou... interessant!

    ResponSuprimeix
  2. Per a mi també ha estat un descobriment la cecina, tens raó, és molt interessant! espero que provis de fer la recepta i em diguis com t'ha quedat ;-)

    ResponSuprimeix

Moltes gràcies per comentar, el blog viu dels vostres comentaris!

Printfriendly